Quarta lliçó: en la farmàcia
En la farmàcia
-Em pot donar estes píndoles?
-Li les ha ordenades el metge?
-Sí, ací té la recepta.
-Que son, per al mal de cap?
-Sí, tinc una migranya horrible. Seria capaç de tragar-me el tub sencer.
-Procure no sobrepassar la dosi: estes píndoles són molt fortes; ja vorà com li faran efecte de seguida, no patisca.
-Quantes me n’he de prendre al dia?
-Vol que li ho anote?
-Sí, molt millor, gràcies.
-Tres al dia, una cada huit hores, després de les menjades. Evite mesclar-les amb begudes alcohòliques, i si li produïxen somnolència o algun tipus d’al·lèrgia, suspenga el tractament i consulte-ho amb el metge de capçalera.
REMARQUES DE VOCABULARI
|
atac ataque |
sèrum suero |
aigua oxigenada agua oxigenada |
supositori supositorio |
|
anàlisi clínica (femení) anàlisis clínico |
somnífer somnífero |
|
antiinflamatori antiinflamatorio |
tireta tirita |
|
bena venda |
tòxic tóxico |
|
cotó en pèl algodón |
xarop jarabe |
|
coure escocer |
xeringa jeringuilla |
|
cremada quemadura |
|
|
desmai desmayo dosi dosis |
|
|
esparadrap esparadrapo |
|
|
farmacèutic –a farmacéutico –a |
|
|
febra (o febre) fiebre |
|
|
ferida herida |
|
|
injecció inyección |
|
|
píndola píldora |
|
|
sang sangre |
|
Un poquet de gramàtica pràctica
Derivats de verbs
• Els verbs que es formen a partir d’un altre (córrer > recórrer), s’han de conjugar exactament igual que l’original.
• Per influència del castellà, a vegades conjuguem malament algun d’estos verbs, i diem *recurrit en lloc de recorregut (si córrer fa corregut, recórrer ha de fer recorregut).
• Quan trobem un verb format a partir d’un altre, hem de conjugar primerament el verb original i després s’hi afegix el prefix. Encara que el resultat ens resulte estrany, estarà bé.
Exemples:
Bé Córrer ……… ell corre……….està corrent ……ha corregut
Bé Ocórrer…….això ocorre…….està ocorrent…..ha ocorregut
Malament això *ocurrix…….està *ocurrint…… ha *ocurrit
Bé Cloure ……… ell clou……….està cloent …..….ha clos
Bé Incloure……. ell inclou…….està incloent……..ha inclòs
Malament ell *incluïx…….està *incluint…… ha *incluït
Bé Batre ……… ell bat……….està batent …..….ha batut
Bé Rebatre…….ell rebat…….està rebatent…….ha rebatut
Malament ell *rebatix….està *rebatint……ha *rebatit
Bé Fondre ……..ell fon………….està fonent …..……ha fos
Bé Confondre….ell confon…….està confonent…….ha confós
Malament ell *confundix….està *confundint……ha *confundit
Bé Rompre ………..ell romp………….està rompent …..…….ha romput
Bé Interrompre……ell interromp…….està interrompent…….ha interromput
Malament ell *interrumpix….està *interrumpint……ha *interrumpit
Castellanismes innecessaris
*aguardar esperar
Estic esperant estoicament que la meua nóvia isca de la botiga, però sembla que vol comprar-ne tota la roba.
*alfiler agulla de cap
Vull unes agulles de cap per a marcar la vora del vestit.
*apariència aparença
No m’agrada eixe xic perquè té aparença de bona persona però no és de fiar.
*bòveda volta
La volta de la catedral és molt bonica.
*crisis crisi
La crisi econòmica que començà el 2008 ha provocat la destrucció de molts llocs de treball.
*dins de (sentit temporal)
D’ací a quatre dies vindré.
*limítrofe limítrof –a
França és limítrof amb Alemanya.
*madera fusta
Arribarà lluny en l’esport perquè té fusta de campió.
*omitir ometre
Li va contar la seua versió, però va ometre moltes dades importants.
*soberb –a; *sobèrbia superb –a; supèrbia
Miquel és de les persones més superbes que conec. Tracta a tots com si foren inferiors.
No puc suportar la supèrbia.
Més lèxic
La “botica” i la botiga
El mot “botica” és un castellanisme en desús que designa la farmàcia. En valencià, però, malgrat les aparences, la forma equivalent no és botiga. La botiga és un ‘establiment qualsevol dedicat a la venda a la menuda’. La forma que realment es correspon a la “botiga” és l’apotecaria. I el que la regenta és l’apotecari –ària, no el “boticari –ària”. I relacionades amb estes paraules, tot referint-se a l’’armariet o l’estoig en què es guarden els medicaments per a afrontar els casos d’urgència’, tenim que la forma correcta no és “botiquí”, que és també un castellanisme derivat de “botica”, sinó farmaciola, que és un diminutiu de farmàcia.
Locucions i frases fetes
a contrafur: il·lícitament, en contra de la llei o d’allò establit (cast. a contrafuero). Antònim: a dreta llei.
Els soldats obraren a contrafur i foren castigats.
a corre-cuita (o a corre-corrents, a cuita-corrents, cames ajudeu-me, etc.): de pressa, corrents. (cast. deprisa y corriendo, echando virutas, piernas para qué os quiero). Antònim: a poc a poc.
Com que feia tard, va arreplegar les coses a corre-cuita i va oblidar apagar el foc.
a la darreria de (o a les acaballes de, a les rerialles de): al final de o cap al final de (cast. al final, hacia el final, a finales, en las postrimerías). Antònim: a la primeria de.
La meua amiga se’n tornà al poble a la darreria de l’estiu.
a ulls clucs (o a ulls tancats): admetent allò que s’afirma o proposa sense valorar-ne l’autenticitat. Sense mirar els riscos que es poden córrer. (cast. a ciegas, con los ojos cerrados, a pies juntillas).
Ho va llegir en el tauler d’anuncis i ho va creure a ulls clucs.
d’habitud: de costum, per regla general. Habitualment, normalment. (cast. de costumbre, generalmente). Antònim: mai.
Al meu poble la tardor era, d’habitud, plujosa.
