Novena lliçó: En la llar dels jubilats
En la llar dels jubilats
-Enguany, per celebrar el 25é aniversari de la llar de jubilats, hem volgut organitzar un viatge. Què en penses, Alfred?
-Sí, tens raó: un Nadal sense orquestra és massa trist.
-No, no m’has entés, Alfred, vull dir que ens n’anem de viatge.
-Home, és una miqueta dràstic; però qui no vullga ballar que jugue al dòmino. O que escolte música clàssica. Ja se sap: contra gustos no hi ha res escrit.
-No, no… Al Carib, ens n’anem al Carib.
-Jo calcule que sí. El metge diu que ja he superat la pneumònia, i encara queden tres setmanes per a Nadal. Em fa molta il·lusió ballar un tango.
-No tens remei, Alfred, eres sord com una tàpia.
-Sí, encara sort. A la nostra edat la salut és el més important.
Remarques de Vocabulari
ball baile
baralla baraja
bastó 1. bastón 2. basto (de cartas)
botxes (femení i plural) o petanca petanca
cavall caballo
coll palo
copes copas
dames damas
dòmino (o dominó) dominó
dau dado
disc disco
escacs (masculí i plural) ajedrez
espases espadas
excursió excursión
festa fiesta
fitxa ficha
gobelet cubilete
joc de taula juego de mesa
parxís parchís
pasdoble pasodoble
pensió pensión
peó peón
ràdio radio
rei -na rey –na
tauler tablero
televisió televisión
vell –a viejo –a
ventall (o palmito) palmito
xarrar charlar
Un poquet de gramàtica pràctica
L’expressió del temps
• Les parts del dia.
S’han d’introduir amb la preposició DE (o A) + ARTICLE
No és adequat en un nivell formal dir *pel matí, *per la vesprada i *per la nit.
• Els dies de la setmana.
Sense article: dia de la setmana immediatament anterior o posterior al dia en què parlem.
Amb article: quan volem expressar una acció que té lloc, repetidament, els mateixos dies de la setmana. O també quan volem fer referència a un dia concret, especificant-ne el dia de la setmana i del mes.
Quant al plural, llevat del dissabte i diumenge, la resta dels dies de la setmana són invariables.
Exemples:
Malament Demà *per la vesprada tinc hora a cal dentista.
Bé Demà de (o a la) vesprada tinc hora a cal dentista.
Malament La reunió que farem *el dilluns que ve s’ha ajornat per motius polítics.
Bé La reunió que farem dilluns que ve s’ha ajornat per motius polítics.
Malament Anem al cine *dimecres perquè és el dia de l’espectador.
Bé Anem al cine els dimecres perquè és el dia de l’espectador.
Malament Tots els *dillunsos em telefona des de la faena.
Bé Tots els dilluns em telefona des de la faena.
Malament *Divendres 16 d’abril del 2010 comença la III Setmana pel Valencià de Petrer.
Bé El divendres 16 d’abril del 2010 comença la III Setmana pel Valencià de Petrer.
Castellanismes innecessaris
acunyar* encunyar. Les monedes s’encunyen des de fa molts segles. // falcar, tasconar. Hem de falcar l’armari per a assegurar-ne l’estabilitat.
alrededors* voltants, rodalia
He vist un individu sospitós pels voltants de la finca.
bruma* boira, broma, boirina
Quan la boira es dissipe, reprendrem el viatge.
comadrona* comare, llevadora
La comare assistix les dones durant el part .
diabetes* diabetis
Eduard patix diabetis des dels huit anys i s’ha de punxar cada dia.
favoréixer* afavorir
Un govern progressista ha d’afavorir la integració de les minories en la societat.
inalàmbric* sense fil
Tenir un telèfon sense fil evita anar amunt i avall.
llovisnar* plovisquejar
Ha començat a plovisquejar, però eixirem al carrer igual.
pedido* comanda, encàrrec
Fes una comanda de mil llibres.
préstam* préstec
El banc m’ha concedit un préstec per a comprar-me una casa.
pringar-se* enviscar-se, empalustrar-se
Menjar un costellar amb creïlles és un plaer, però t’envisques moltíssim.
Més lèxic
La família, en línia ascendent
És una realitat sociològica ben constatable que la família es dispersa i es disgrega cada vegada més. Però això no ha de privar-nos de conéixer i utilitzar correctament els noms específics que corresponen a cada membre de la família. Començant pels iaios, que per això el tema de la unitat de hui és la llar dels jubilats. La forma “güelo”, que sovint se sent col·loquialment, és un clar castellanisme innecessari. A més de iaio –a, també tenim la forma avi àvia. I continuant la línia ascendent, tenim que el ‘pare de l’avi o del iaio’ és el besavi besàvia o besiaio –a, i encara podem referir-nos al ‘pare del besavi o del besiaio’ amb el nom de rebesavi rebesàvia o rebesiaio –a.
Locucions i frases fetes
a vessar (o a la raseta): ple del tot (un recipient, per exemple). Que sobreïx (cast. a rebosar, hasta los bordes).
Va omplir el cànter a vessar, no hi cabia ni una gota més.
En la presentació de Cristiano Ronaldo el Bernabeu estava a vessar.
d’escudella sense oli: dir o fer alguna amb vanes pretensions. D’alta volada (cast. de altos vuelos). Antònim: al sa i al pla.
El professor volia aparençar el que no era i va fer un discurs d’escudella sense oli.
de rellisquentes (o a esvarons): esvarant-se, relliscant (cast. a resbalones).
Va anar de rellisquentes pel corredor fins que va caure a terra.
dir penjaments: parlar malament d’algú (cast. poner de vuelta y media a alguien). Antònim: tirar flors a algú.
Al pobre Joan deuen xiular-li les orelles, perquè en la taula del costat no paren de dir penjaments d’ell.
sa i estalvi (o bo i sa): escapat d’un perill sense haver rebut gens de dany (cast. sano y salvo).
Van tenir un accident terrible; el cotxe va quedar destrossat, però, increïblement, els trobaren sans i estalvis.
