En el banc
En el banc
-Bon dia! Voldria informació per a sol·licitar un préstec.
-Molt bé, vosté dirà de què es tracta..
-Mire, tinc un pis vell, dels meus pares, i voldria fer-hi algunes reformes. He sentit que hi ha una oferta per als jóvens…
-Sí, senyora, sí. Ara precisament té vosté l’oportunitat de beneficar-se d’un nou tipus de préstec destinat especialment a finançar iniciatives de la gent jove.
-Perfecte, però anem a fer números, que a l’hora de la veritat els interessos se’t mengen.
-Molt bé. Quants diners calcula que necessitarà?
-Crec que amb vint mil euros en tindré prou.
-Tranquil·la, no hi ha problema. A un termini de 5 anys, se li aplicaria un interés de l’11%. En euros…, serien aproximadament 200 euros al mes.
-L’oferta no em pareix malament, però encara m’ho he de pensar. Moltes gràcies per la informació.
REMARQUES DE VOCABULARI
amortització amortización
base imposable base imponible
compte corrent (masculí) cuenta corriente
contribuent contribuyente
cotització cotización
deflació deflación
depòsit (o dipòsit) depósito
depositar (o dipositar) depositar
desemborsar (o desembossar) desembolsar
desembors (o desemborsament) desembolso
desgravació desgravación
despesa (o gasto) gasto
deutor –a deudor –a
deute (masculí) deuda
encarir encarecer
estalvi (o alforrament) ahorro
estalviar (o alforrar) ahorrar
finança finanza
finançar financiar
finançament (masculí) financiación
frau fraude
guany ganancia
hisenda hacienda
hipoteca hipoteca
import importe
impost impuesto
inflació inflación
ingrés ingreso
ingressar ingresar
interés interés
liquiditat liquidez
mensualitat mensualidad
milions millones
morós –osa moroso –a
ordre (o orde) de pagament orden de pago
pagaré pagaré
pago pagament
plazo termini
plusvàlua plusvalía
préstec préstamo
quota cuota
reembors (o reemborsament) reembolso
reintegrament reintegro
renda renta
rendibilitat rentabilidad
rendible rentable
solvència solvencia
taxa tasa
transferència transferencia
venciment vencimiento
xec cheque
Un poquet de gramàtica pràctica
Els numerals cardinals
zero
u, un, una
dos, dues (o dos)
tres
quatre
cinc
sis
set
huit (o vuit)
nou
deu
onze
dotze
tretze
catorze
quinze
setze
dèsset (o disset)
díhuit (o divuit)
dènou (o dinou)
vint
vint-i-un
trenta
trenta-tres
quaranta-tres
cinquanta
cinquanta-dos
seixanta
seixanta-cinc
setanta
setanta-sis
huitanta (o vuitanta)
huitanta-set (o vuitanta-set)
noranta
noranta-set
cent
dos-cents
tres-cents
mil
milió
Observa les xifres anteriors i fixa’t que n’hi ha algunes que porten guionet. Si no saps quan l’has de posar, la regla del D-U-C t’hi ajudarà (Desenes, Unitats, Centenes).
Atenció: Posarem guionet entre desenes i unitats (D-U) i entre unitats i centenes (U-C).
Exemples:
Vint-i-nou mil cinc-centes cinquanta
Castellanismes innecessaris
buitre* voltor
Els voltors són animals carronyers.
despegue*
M’encanta viatjar en avió perquè el moment de l’enlairament fa descarregar molta adrenalina.
escalofrio* calfred, eriçó, esgarrifança
Andreu fa un moviment brusc de coll quan sent un calfred.
invalidés* invalidesa
Va tenir un accident i ara cobra una pensió d’invalidesa permanent.
jaleo* rebombori, escàndol, aldarull, xivarri
El vigilant hagué d’expulsar del cine uns adolescents que estaven armant molt de rebombori.
jefe –a* cap
El meu cap és dels que pensa que si té contents els treballadors estos rendixen més.
larguero* travesser
Villa va fer un xut fortíssim que anà al travesser.
ocurrir* ocórrer
En eixe poble estan ocorrent fenòmens molt estranys, quasi paranormals.
peató –ona* vianant
A Itàlia els conductors no respecten a penes els passos de vianants.
pessadilla* malson
Dec haver tingut un malson perquè m’he alçat amb el cor a moltes pulsacions.
Més lèxic
Número i nombre
La paraula número en valencià designa una ‘referència integrada dintre d’una sèrie o col·lecció’. Així podem dir És el número u de la seua promoció, Viu al número 6 del carrer de Colom o Aquesta revista publicarà un número dedicat a l’infart. El mot número també designa ‘cada una de les exhibicions que componen el programa d’un espectacle’: El domador fa un número fantàstic. I és clar que, traslladant este significat a contextos més quotidians, també podem dir que Laia va muntar un número a la cafeteria. Per contra, per a fer referència a una quantitat, tenim la paraula nombre: Al curs s’ha apuntat un gran nombre de persones. Però el mot nombre encara té altres significats: en matemàtiques servix per a referir-se a un conjunt d’agregats abstractes com ara els nombres fraccionaris o els nombres enters. I en gramàtica, també se’n fa ús per a referir-se al nombre singular o plural.
Locucions, frases fetes i refranys
ara diu pa, ara diu coca (cast: donde digo digo, digo Diego)
Llúcia no té paraula, ara diu pa, ara diu coca.
al remat (al cap i a la fi, al capdavall, al final, finalment): després de tot, finalment. (cast. al fin y al cabo)
Al remat, després d’una forta discussió, van fer les paus.
fil per randa: detalladament (cast. punto por punto)
El meu cap de recursos humans repassà fil per randa tots els temes que es van tractar en la reunió.
caure o baixar del burro: abandonar una opinió (cast. caer o bajar del burro).
Estava encabotat a deixar els estudis, però va baixar del burro a temps i ara és un metge prestigiós.
tindre corda: parlar molt (cast. tener cuerda para rato).
Si quedes amb Pep no t’avorriràs que és molt graciós i té corda.
